El FSM al dia

EL FSCat 2.0

Durant el FSM a Dakar, els participants de Catalunya utilitzaran les eines 2.0 per tal de retransmetre la informació i les activitats que es duguin a terme durant aquests dies a Dakar.

Aquestes eines són un espai també de participació i d’interacció amb Catalunya i qualsevol persona interessada en participar i donar la seva opinió.

 
 

Fòrum Social Català

 

#fscatdakar

 

http://fscat.blog.pangea.org/

AL DIA

Diariament s’anirà actualitzant aquest apartat amb els comentaris i cróniques dels participants de Catalunya al FSM

Dimecres, 9 de febrer de 2011

Els espontanis del fòrum, per Cira Piquer, Xavi Sabaté, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga

Dimarts, 8 de febrer de 2011

Àfrica: cor del Fòrum Social Mundial, per Esther Vivas

Les dones africanes també es mobilitzen contra el deute, per Dani Gómez-Olivé

Dilluns, 7 de febrer de 2011

Desprogramades!, per Xavi Sabaté, Cira Piquer, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga

Diumenge, 6 de febrer de 2011

El Foro Social Mundial aterriza en Dakar, per Esther Vivas

Arrenca el Fòrum Social Mundial de Dakar, per Dani Gómez-Olivé

De marxa per Dakar, per Cira Piquer, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga i Xavi Sabaté

—————

+ Dimecres, 9 de febrer de 2011

Els espontanis del fòrum, per Cira Piquer, Xavi Sabaté, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga

L’essència del Fòrum passa fora dels espais per als tallers i els debats. Més enllà de
les activitats diàries programades, el Fòrum Social Mundial té una vida pròpia, i
batega a un ritme que respon als estímuls que van originant-se de forma
continuada.

De sobte, allà on estiguis pot aparèixer una iniciativa inesperada. Per exemple,
estem en una xerrada sobre el moviment de les dones per la pau a Casamance
(Senegal) quan dues noies interrompen la taula rodona. Són dues traductores
voluntàries que s’han assabentat que hi ha d’altres que estan cobrant per la seva
feina, i per això van reivindicant per tot el recinte el reconeixement de la seva
professió.

Sortim de la carpa i ens trobem una modesta marxa de suport al poble tunissià i
egipci amb l’objectiu que tingui ressò a les emissions d’Al Jazeera al Caire.
Efectivament, un reguitzell de càmeres de vídeo i micròfons van seguint la
manifestació.

Tot seguit ens passen un comunicat emès per una entitat mallorquina mostrant el
descontent de les entitats socials davant dels continuats sabotatges i agressions a
actes saharauis per part de grups marroquins. Demanen que l’organització del
Fòrum es posicioni davant d’aquests fets i que la qüestió es tracti a l’assamblea de
moviments socials. Amb això, ens assabentem que precisament el personal de
seguretat, responsable d’evitar incidents al Fòrum, s’havia estat manifestant per
reivindicar que no se’ls havia pagat el dia anterior de feina.

I és que el Fòrum és un autèntic “caldo de cultiu” que afavoreix la llibertat
d’expressió, la manifestació i la reivindicació de manera natural i espontània.
L’esperit de lluita i desobediència es contagia fàcilment i no ens extranya per tant
que un grup de joves senegalesos tallin el trànsit de la Universitat per exigir més
facilitats d’accés als estudis universitaris.

Arriba un moment que ens trobem amb manifestacions o eslògans que ja no sabem
interpretar, però allà estan, donant-li més vida al Fòrum. Igual que els càntics que
ja esdevenen tot un clàssic dins el Fòrum, com el celebrat “So, so, so, solidarité!
avec les femmes du monde entier!”.

Totes aquestes manifestacions no surten en el programa del fòrum i possiblement
no tindran ressò en les assemblees que comencen demà, però si no hi fossin, el
fòrum perdria bona part de la seva essència.

Descarregar en pdf amb fotos

—————

+ Dimarts, 8 de febrer de 2011

Àfrica: cor del Fòrum Social Mundial, per

Esther Vivas

A més de cinquanta anys de la descolonització del continent, el Fòrum Social Mundial (FSM) ha volgut retre homenatge a aquells que ahir van lluitar contra el colonialisme i reafirmar-se en el seu combat contra les polítiques neoliberals i neocolonials, així com reflexionar sobre els processos migratoris, d’Àfrica al món, i la seva diàspora.

Si en l’anterior FSM a Belem (Brasil), el 2007, els pobles originaris i el seu compromís en defensa de la Pachamama, la mare terra, van ocupar un paper central, en aquesta ocasió Àfrica i la seva diàspora van prendre el fòrum. Tant els dies previs al FSM com la seva primera jornada, el dilluns 7, van estar dedicats, especialment, a aquestes qüestions.

L’illa de Gorée, a prop de Dakar, on van partir milions d’esclaus cap a Amèrica Llatina, va acollir, just abans de l’esdeveniment, una assemblea internacional de migrants, principalment d’origen africà i diversos d’ells vinguts de Llatinoamèrica, que va culminar amb l’elaboració d’una Carta Mundial de Migrants, una declaració de principis elaborada per les mateixes persones migrants amb el lema de ‘Una carta per un món sense murs’. Aquest procés va començar l’any 2006 i tenia com a objectiu reivindicar el dret universal a circular, viure i treballar lliurement en qualsevol lloc del planeta.

I el dia 7, el Fòrum Social Mundial va ser Àfrica. Seminaris dedicats a analitzar el paper de la dona en el continent, l’impacte de les polítiques neoliberals, la usurpació dels seus recursos naturals, el pes del deute extern, la immigració Nord-Sud, la lluita contra els tractats de llibre comerç, etc, van ser algunes de les temàtiques abordades.

La presència d’organitzacions i col.lectius de l’Àfrica de l’Oest està sent molt nombrosa. Una caravana de moviments socials va recórrer dies abans del FSM diversos països de la regió, des de Benín, passant per Togo, Burkina Faso, Mali, fins a arribar al Senegal, un total de 3.377 quilòmetres, donant a conèixer el Fòrum Social Mundial i animant a la participació al mateix. CADTM Àfrica, No Vox i diversos ATTAC’s africans, entre altres, van dinamitzar la marxa. La caravana va tenir la seva última parada a Kaolack, on van arribar 450 participants, i on es va celebrar, amb el suport de grups de dones de tota la regió, una trobada feminista i internacionalista.

Però si un tema està present en tot el FSM, ja fos en la jornada dedicada a Àfrica com en els dies posteriors, és la revolta tunisiana. L’aixecament del poble de Tunísia és un exemple a seguir, que demostra que avui la revolució és possible. En un context polític mancat de victòries concretes, les revoltes al nord d’Àfrica, a Tunísia, Egipte, Iemen, Jordània … demostren que la lluita serveix. Fathi Chamki d’ATTAC Tunísia ho deixava clar amb aquestes paraules pronunciades en un dels seminaris del fòrum: “Si el poble aspira a la vida, el destí no pot més que doblegarse a la seva voluntat”.

—————

Les dones africanes també es mobilitzen contra el deute, per Dani Gómez-Olivé

Les activitats del Fòrum continuen amb tota la empenta, tot i la dificultat per trobar el lloc exacte on es fan (és molt complicat fer-se amb el programa del dia i quan el trobes no tot està ben indicat). En efecte, els tallers que s’han dut a terme són plens de bones anàlisis, reflexions i propostes interessants.

Ahir, per exemple, en el taller de resistència contra el pagament del deute les dones africanes ens explicaven com s’han autoorganitzat en les seves pròpies comunitats per formar-se i formar la resta per explicar la importància que té el deute a les seves vides. Això ha estat després que elles mateixes prenguessin consciència que el fet que els seus governs estiguin pagant el deute és la principal causa per la que els seus fills i filles no tinguin dret a l’accés d’una escola i d’una sanitat de qualitat, pública i gratuïta. Per això, ens demanaven que treballéssim amb elles, acompanyant la seva causa i donat sentit a una màxima del Togo que diu: ‘tot allò que facis pels altres, però sense els altres acaba anant contra els altres’. Aquesta crida a la cooperació (operar conjuntament) en la lluita contra el pagament del deute és la que es va imposar durant el taller.

Així, vàrem poder escoltar i aprendre de l’experiència del poble equatorià que ha empès al seu govern a dur a terme una auditoria del seu deute extern, per tal de conèixer la seva legitimitat. El resultat de la mateixa ha estat clar: la gran majoria dels crèdits concedits tenen un alt component d’il•legitimitat, quan no d’il•legalitat, en tant que no varen beneficiar el desenvolupament de la població sinó més aviat l’enriquiment il•lícit de les elits econòmiques i polítiques del país. Aquesta auditoria ha fet que el govern equatorià estigui anul•lant, de manera unilateral, bona part del seu deute extern. Això està suposant que per primera vegada en la història del país la despesa pública social sigui superior a la despesa del retorn dels deutes.

L’exemple de l’Equador està animant a la societat civil d’altres països a seguir aquest camí, tal és el cas de Zimbabwe, Mali, Pakistan, Filipines, Brasil, el Paraguai, Bolívia… i fins i tot Grècia. En efecte, també la societat civil del Nord s’està plantejant la possibilitat d’auditar el deute públic. En el cas grec el seu deute públic és igual a tot el deute públic de l’Àfrica subsahariana. Un deute que durant la dictadura grega es va multiplicar per quatre, que va augmentar per inversions en infraestructures que no han beneficiat el desenvolupament de la població (en tant que no han estat acabades i/o hi ha hagut grans desviacions pressupostàries) i de la compra d’armament alemany i francès (no és casual que els principals creditors del deute grec siguin els bancs d’aquests dos països europeus). Els indicis d’il•legitimitat del deute són a la porta. D’aquí la importància d’una auditoria.

A l’igual que també s’imposa a Irlanda, Portugal o l’Estat espanyol. Per reeixir en aquesta proposta, és clau apel•lar a la cooperació a la que se’ns convidava. Més ara que entenem que som dins la mateixa lluita, tant al Sud com al Nord, en un moment en què els mercats financers estan collant els nostres governs perquè prioritzin el pagament del deute per damunt les inversions i despeses socials. Estem convençuts, a l’igual que les dones africanes, que només el treball en xarxa a nivell internacional ens permetrà recuperar i/o mantenir un Estat que garanteixi els drets socials que estem obligats a garantir per a tota la població. Durant aquests dies continuarem treballant per enfortir aquesta xarxa internacional de resistència al pagament del deute.

—————

+ Dilluns, 7 de febrer de 2011

Desprogramades!, per Xavi Sabaté, Cira Piquer, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga

Entre els participants al Fòrum Social Mundial de Dakar un dels comentaris més
generalitzats és el caos organitzatiu que s’està visquent els primers dies de fòrum. Un
dels símptomes més clars d’aquest caos és la manca d’un programa fiable de les
sessions. Es veu que en altres fòrums (sobretot els africans, a Nairobi i Bamako) també
havia passat, però potser mai havia estat tan patent. Una de les raons que s’expliquen és
que el nou rector de la Universitat no dóna suport al fòrum, i ahir moltes sessions van
haver de cancel.lar-se ja que a les aules on estaven previstes hi estaven fent classes,
com qualsevol dilluns de febrer.

Tot plegat porta a la que podria ser la estampa més representativa del fòrum fins ara, tot
de persones aplegant-se al voltant dels plafons amb el programa, intentant-se situar i
trobar l’aula i els horaris de les sessions que els interessen. Finalment, trobem un paper
fotocopiat, destacat damunt del programa oficial, on diu que a tal lloc i a tal hora hi ha
tal sessió. Aposta segura! Acaba sent una de les sessions més celebrades de la jornada.

I és que al final, no som nosaltres que busquem les sessions, són elles que ens troben a
nosaltres. Cal deixar-se dur per l’esperit del fòrum, gaudir dels espais comuns, on
l’intercanvi pot ser més fluïd que en les pròpies sessions, i anar ben atents al que està
passant a temps real.

Encara no hi ha programa. Però és que si n’hi hagués, ens veuríem inundats per
centenars de títols de sessions, tots bastant semblants entre ells i no sabríem ni per on
començar. Acabaríem igualment buscant un full enganxat a darrera hora, o preguntant a
la persona del costat, o perdent-nos entre els estands. Sembla que aquesta serà la tònica
del FSM2011, i ja ens hi adaptarem, c’est l’Afrique!.

Encara no hi ha programa. Però és que si n’hi hagués, ens veuríem inundats per
centenars de títols de sessions, tots bastant semblants entre ells i no sabríem ni per on
començar. Acabaríem igualment buscant un full enganxat a darrera hora, o preguntant a
la persona del costat, o perdent-nos entre els estands. Sembla que aquesta serà la tònica
del FSM2011, i ja ens hi adaptarem, c’est l’Afrique!.

Descarregar en pdf amb fotos

—————

+ Diumenge, 6 de febrer de 2011

El Foro Social Mundial aterriza en Dakar, per Esther Vivas

Una manifestación reivindicando que ‘Otro mundo y otra África son
posibles’, como recogía una de las pancartas de la marcha, ha
inaugurado este domingo, 6 de febrero, al mediodía una nueva edición
del Foro Social Mundial (FSM), que este año se lleva a cabo en Dakar
(Senegal). Miles de personas, mayoritariamente senegalesas y de
otros países del continente, se han manifestado desde el centro de
la ciudad hasta la Universidad Cheikh Antha Diop, donde tiene lugar
el foro, con lemas como ‘Globalicemos las luchas contra el
capitalismo’, ‘Las tierras para quienes las trabajan’, ‘Por los
derechos de los inmigrantes’, entre otros.

Esta edición del FSM llega en un contexto innegable de crisis
estructural del sistema capitalista y de aquí la importancia del mismo
como espacio, no ya de elaboración y discusión de alternativas,
sino de articulación y fortalecimiento de redes para la acción. Si
el Foro Social Mundial nació como contrapunto al Foro Económico
Mundial de Davos, hoy, diez años después de su primera edición, se
ha convertido, a pesar de sus límites y contradicciones, como el
principal espacio de encuentro internacional de una gran diversidad
de organizaciones y movimientos sociales que apuestan, con distintos
enfoques y matices, por un paradigma radicalmente distinto al
servicio de las personas y del ecosistema.

Desde el primer Foro Social Mundial en Porto Alegre, en enero del
2001, a la presente edición, el mapa global de la protesta ha cambiado
sustancialmente. Si el FSM surgió al calor de Seattle, en un
momento de auge del movimiento altermundialista, conectando con el
espíritu y el sentir del movimiento emergente y erigiéndose como uno
de sus principales referentes, hoy la situación es muy distinta.
Nos encontramos en un período de descenso de la protesta a nivel
internacional, con algunas excepciones notables como las
movilizaciones por la justicia climática, y una mayor focalización del
conflicto a nivel regional, nacional y local contra agresiones
específicas a los derechos sociales, laborales, medioambientales. El
Foro Social Mundial ha perdido centralidad, tanto externa como
interna, pero, a falta de referentes mejores y en un contexto de
crisis sistémica y de necesidad de articulación de las luchas, es el
mejor de los espacios existentes.

A lo largo de esta semana, unos sesenta mil participantes de más de
1250 organizaciones, casi la mitad africanas, se reunirán en la
capital de Senegal para plantear alternativas y, sobretodo, diseñar
estrategias de acción para hacer frente a los embates del capitalismo.
De hecho, a pesar de la crisis y del descrédito del sistema, las
políticas neoliberales continúan y se intensifican y existe una
enorme dificultad para trasladar, sobretodo en Europa, y con
excepciones como Francia y Grecia, este malestar social en
movilización y protesta. América Latina ha sido esta última década
el eslabón débil del neoliberalismo a escala global y ahora el
norte de África, con Túnez y Egipto a la cabeza, apunta a un nuevo
despertar. El Foro Social Mundial repasará sin duda esta
cartografía de las resistencias.

+info: www.esthervivas.wordpress.com

—————

Arrenca el Fòrum Social Mundial de Dakar, per Dani Gómez-Olivé

Més de 50.000 persones de 123 països de tot el món s’han reunit a Dakar per iniciar l’11ena. edició del Fòrum Social (FSM) de Dakar, que enguany se celebra a la capital del Senegal. Com sol ser habitual el FSM ha començat amb una marxa que ha recorregut els principals carrers de la ciutat per agrair al poble senegalès la seva acollida durant aquests dies.

Fins el dia 11 els participants al FSM farem centenars de tallers i nombroses assemblees temàtiques (fins a 38) per debatre i proposar quin és aquest altre món possible que volem i que, d’alguna manera, aquests dies ja estem fent real. La marxa ha estat molt festiva, plena de cants i balls tradicionals africans i ha finalitzat al Campus de la Université Cheickh Anta Diop de Dakar (Ucad), on es durant a terme la major part de les activitats del FSM.

En paral•lel a aquest Fòrum ja s’han dut a terme altres trobades, com és el cas de la trobada que es va produir del 3 al 5 de febrer en què nombroses organitzacions de migrants d’arreu del món s’han reunit a l’illa de Gorée (des d’on durant l’època colonial varen deportar milers d’esclaus africans cap a Amèrica) per adoptar la Carta de Migrants en què es proclama un món sense murs. O també la del Fòrum Social de la Teologia i l’Alliberament, en què des del 5 de febrer centenars d’organitzacions estan debatent i proposant l’apropament del fet religiós i que aquest sigui més aviat una porta de trobada i de reconciliació, que no pas d’establir murs i diferències.

Comencem doncs aquest FSM plens d’il•lusions i amb la certesa que aquest altre món només serà possible si som capaces de trencar els murs de les races, les classes socials, les contraideologies, i l’apropament i el respecte vers les diferents cultures i les religions.

—————

pay for your homeworkDe marxa per Dakar, per Cira Piquer, Clara Giberga, Cristina Simon, Paula Giberga i Xavi Sabaté

Avui Dakar s’ha despertat de marxa. Quina millor manera de començar el FSM que amb una marxa des de la gran Mesquita fins a la Universitat, la seu del Fòrum d’enguany.

A primera vista, una mena de caos festiu, amb participants de totes les edats, colors i cultures. Cadascú amb la seva pancarta, la seva consigna, tocant la seva música i ballant les seves danses però amb complicitat i harmonia.

Ens hem trobat des de moviments de pagesos defensant la seva terra, associacions de defensa dels
drets humans, feministes, moviments de treballadors, associacions de discapacitats, fins a orquestres scouts gambianes, i majorets a l’africana. Tots caminant junts per un altre món que ja és possible.

Hem acabat la jornada amb les cahòtiques inscripcions al Fòrum i amb aquest dia d’avui hem fet un primer tast del que ens espera aquests propers dies.

Descarregar en pdf amb fotos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Un altre món és possible